Trispolet, Valls

Sempre he estat injust amb Valls. És una ciutat que no m’agrada. Sóc un hater de Valls. Que cabrón, el VicJota.

Però de uns mesos a aquí alguna cosa m’està fent canviar d’opinió: me’n parlen molt i molt bé dels seus restaurants. I tothom sap que a un home se’l guanya per l’estómac.

Avui he gaudit d’un dels obligats de la capital de l’Alt Camp, el Trispolet.

El Trispolet es un restaurant tan vertical que ja puc anar buscant cangur per tornar-hi. Que hi tornaré. Segur.

Unes de les coses que més por us ha de fer són els dinars i sopars d’empresa però, vés per on, enguany ha estat una benedicció: un timbal de patata amb bouquet d’amanida que ha fet que els de la taula de damunt es pensessin que m’agradaven les amanides, un lluç amb gírgoles i espàrrecs amb voluté de marisc que he estat a punt de robar a una companya; el hit, un melós de xai del que me’n podrien servir cada divendres fins la fi dels meus dies i, pam!, un pastís de cervesa negra que foteu-vos, fanboys de Christina Tosi. Em vaig quedar amb les ganes de provar la copa vallenca, composició de crema catalana, sorbet de taronja sanguina i carquinyolis. Un altre robatori frustrat.

Un servei excel·lent, repeteixo, excel·lent, i una ambientació càlida són els ingredients que completen el talent de la cuina.

En sèrio, ens haurem de mirar millor això de Valls.

image

image

image

image

image

image

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s